En el món dels ERPs, igual que en el món del software en general, hi ha diferents tipus de llicències i característiques particulars per cadascuna. En aquest article en descrivim algunes de les que utilitzen els ERPs més habituals:

• ERPs Open Source
• ERPs de llicència privativa
• ERP SAAS
• ERP Freemium
• ERPs de Doble Llicència

ERPs Open-Source (Codi lliure):

N’hi ha de diferents tipus (LGPL, CC, GNU) però totes elles parteixen de la mateixa base. El codi del software és lliure. Ningú et cobrarà per la llicència i només pagaràs pels serveis que sol·licitis. El software ha estat confeccionat a partir de milers de col·laboracions de tècnics que han anat afegint funcionalitats que els feien falta.

Sovint, a les aplicacions Open Source hi ha la possibilitat de posar-hi mòduls de pagament que permeten completar algunes necessitats concretes.

Aquest tipus de llicència està en augment sobretot des de la generalització d’internet. Són exemples de software que utilitza aquest tipus de llicència: WordPress, Dolibarr, Prestashop, Linux, Ubuntu…

Pros: Lliure de llicències, control total de les dades, el hardware i el software. Seguretat i fiabilitat.

Contres: Requereix que la empresa proveïdora sigui de confiança.

ERPs de llicència privativa:

El codi és propietat de la empresa que l’ha desenvolupat i no està ni estarà disposició d’altres. Aquest model de llicència, quasi l’únic existent fins als anys 2000, és el clàssic de Microsoft, Adobe… On es paga (o una vegada o cada X temps) un preu per la llicència d’ús. Els ERPs que mes es van fer servir durant el s.XX tenen, encara avui, aquest tipus de llicència.

Pros: La empresa proveïdora acostuma a ser una empresa bastant forta amb un gran equip comercial.

Contres: Preus de modificacions i adaptacions caríssims. Dependència en exclusiva d’una sola empresa. Cost periòdic de llicència.

Aquest tipus de llicència té diferents formes i pot trobar-se com a:

ERP SAAS (Software as a Service):

El proveïdor no us ven un software, ni l’instal·leu ni el teniu vosaltres. Us ofereix un accés (via web) al seu ERP on podreu treballar sense problemes. El manteniment del servidor, el backup de dades el dimensionat de les màquines és responsabilitat de la empesa proveïdora. Normalment, no hi ha un preu separat per la llicència i normalment es cobra un tant al mes per usuari.

Pros: Estalvia la gestió del servidor. Preus clars.

Contres: Possible dificultat de recuperació de dades. Quasi impossible adaptar a les teves necessitats.

ERP Freemium (Inicialment gratuït)

Hi ha software que es ven com a ERP gratuït tot i tenir llicència privativa. El model de negoci és captar clients amb el preu gratuït però desprès cobrar quan es vol expandir funcionalitats o al cap del temps. Sovint, aquesta mena de softwares utilitzen técniques relativament «poc honestes» per poder monetaritzar el software que poden incloure pagament per recuperació de dades, utilització de les teves dades, llicèncuia gratuïta per temps limitat. En cas de contractar qualsevol software «gratuït» cal que us llegiu molt atentament la lletra petita. En el cas d’un ERP per la teva empresa, és una temeritat. Quasi sempre, en ERPs, són ERPs per la molt petita empresa

Pros: Sembla gratuït

Contres: Poques vegades és gratuït. El cost de les modificacions (si es poden fer) és elevadíssim. Escalabilitat nul·la.

Doble llicència:

Hi ha empreses que fan un codi i n’alliberen la major part a la comunitat de desenvolupadors. És a dir, desenvolupen un software, i el comparteixen quasi totalment a la comunitat a excepció de determinades funcionalitats. De fet sembla una mica el cas del freemium amb la diferència que el codi és públic i per tant mantenible per la comunitat i per tant no es depén de la voluntat de una empresa per a res.

Hi ha diversos softwares que utilitzen aquest tipus de llicència, Magento i Odoo son, potser, els casos més coneguts.

Pros: Té totes les bondants del OpenSource (propietat de les dades és del client, possibilitat de modificacions, comunitat activa, formació i multiproveïdor…)

Contres: No sempre és fàcil migrar de la versió opensource a la privativa o al revés